Prejudicis

Tot el dit està molt bé, cal posar-ho en pràctica. Quants de nosaltres anem a algú i li preguntem: per què has actuat així o què et passa o què en penses...? Ben pocs, és més fàcil jutjar als altres i etiquetar-los. Si en etiquetem i ens jutgem sense preguntar, com pretenem no etiquetar i jutjar als infants? El més perillós no és el judici o l'etiqueta sinó l'actitud que mostrem a l'infant o a l'adult amb el prejudici que formem d'ell/a.
És fàcil dir: No etiquetem!!
És difícil no fer-ho. Cal veure les coses amb distància i preguntant abans que jutjant. Tot té un per què. A voltes és millor preguntar i actuar en conseqüència.

Qui no s'ha quedat mai a dinar a l'escola i mentre es menja no es posa a parir a un o a l'altre sense que estigui al davant?? Quants hem anat a pregunar-li per què ha actuat així?
No siguem hipòcrites! Els rumors, les enveges, les etiquetes, les xafarderies destrueixen les escoles.

P/D: ara ja sabeu perque passo de quedar-me a dinar a l'escola!