Mali és un país fantàstic de contrastos. Sues molt, moltíssim és un no parar, la calor és soportable al desert, en altres zones insoportable. Curiosament no hi havia mosquits!
Molta pobresa i pocs recursos. un país gran en metres quadrats però amb només 11 milions d'habitants. Un país de cultures, d'ètnies, d'històries, de maneres de viure i de pensar, tradicions, llegendes...
"Cadeau, Tubabu!" (un regal, home blanc!) Eren a les boques de tots els infants esperant rebre alguna cosa a les seves mans. El turisme fa mal a vegades. Amb una ampolla buida d'aigua ja en tenien prou. És aquí on vaig aprendre que els projectes només són projectes que es venen al millor postor. Bàsicament perquè moltes persones darrera la màscara d'una ONG proposen i aconsegueixen subvencions per posar bombes d'aigua a la rivera del riu Niger i, després no tenir i no assegurar, un proveïment en tècnics i material que ajudin a mantenir tota la xarxa econòmica i social que es crea amb aquests nous projectes, finalment les bombes són barates, hi ha uns marges estranys i s'abandona de nou a les persones. Relacionant-ho amb el que són les TICs i les TACs, a vegades no hem de caure amb l'error de no mantenir, aprofundir i proposar solucions als projectes que ens plantegem començar. Per no anar a la caça inconscient d'una cerca de medalles sense ser capaços de treballar per mantenir i millorar antics projectes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada