Educar en un món sense valors

S'estigmatitza. S'estigmatizen les drogues en la falsa hipocresia de qui jutja als joves que les prenen amb una cervesa a la mà. Treballo en un entorn difícil. Pares borratjos, dones sumisses a la voluntat dels seus marits, jovenetes que no fan res que no els manin els seus xicots. Xicots que són capaços d'escupir a la cara de les seves novies. Un món ple de violència, de falta d'afectivitat, de sexualitat mal entesa. Educar en un món sense valors.

Quanta feina a fer! I els recursos s'escolen en projectes urbanístics. En piràmides de maons per a recordar a l'alcalde de torn. I els joves, uns joves que reclamen límits a les seves conductes, que reclamen un xic d'atenció i de tendresa i que reben la indiferència com a resposta. I en aquest mar de despropòsits pocs professionals de carrer. Abans hi ha presupost per a vendre una imatge que per a treballar amb persones. Per què?

I què fàcil és criticar, que fàcil és amagar els problemes i que difícil es trobar solucions. Busques solucions fent malabarismes entre les necessitats dels joves i la hipocresia de la política. Sí senyor alcalde, sí! I les reverències de l'absurd. Sí, senyor alcalde, sí! l'alcalde amb els seus llepaculs bolxevics de banderes creuades- ara blanc, ara negre- Voteu-me, diuen.

I els joves segueixen omplint-se a porros a la parada del bus. I no val la pena dir-los no fumeu, no feu això. Quelcom que cal dir és: què fumes? per què ho fas? Saps què és i com acabaràs? Val la pena? Cinc preguntes en les quals t'interesses per ells, i ells responen amb la mirada: a casa no m'estimen i jo al carrer amb els "amics" em sento respectat i estimat.

Quanta feina a fer!