“Les etiquetes…

- Saps el què veig en els teus ulls ? - Sense resposta.
- Veig molta tristesa, quan tinguis ganes de parlar, en parlem.

Basqual quasi bé plora.

Basqual si vols plorar, plora, treu les tensions.

M’he cansat d’escoltar que és bloqueja i que ningú mogui un dit.

És Bloqueja cognitivament (dificultats d’aprenentatge), però també emocionalment.

Comencem a treure capes de ceba, comencem a explorar i ajudem-lo. Estem a punt de perdre’l. Per què l’etiquetem? Per què l’ encasillem a no canviar? Qui està disposat a escoltar el que sent de la manera que ho sap expressar?

El futur de Basqual me l’ha dit la mestre d’educació especial del centre. “És un nen que quan surti d’ aquí s’ajuntarà amb els moros chungus i amb l’odi que té...”

- Què ets pitonissa? Saps predir el futur???

En tot cas digues que no ets una dóna valenta, que has tirat la tovallola amb aquest nen. Com a mínim tingues la decència de dir que no en saps més.
Però deixa d’etiquetar-lo. És un nen. I si no acompanyes a un nen que et demana ajuda a la seva manera. Deixa de ser mestre.

I els qui passen pel seu costat i ni el miren.

- Deixa’l s’ha bloquejat.- diuen.

I el record. La tristesa dels seus ulls no se m’oblidarà mai.”