RESPOSTA

Agraeixo la resposta de l'equip de govern del Municipi de Castellví de la Marca.

La transparència i el debat són elements necessaris per la progrés de qualsevol Municipi que vol avançar per sortir de la Crisi ecònomica actual. El Municipi és de tots i totes i cal permetre que tothom pugui entendre la complexitat i necessitat de la revisió del Pla Urbanístic Municipal i d'altres temes d'interès general. El nostre futur està en joc i és la diversitat i l'ampliament de mires el que ens cal per a construir un Municipi dinàmic, constructiu i amb projecció de futur.

Agraeixo que per fí, es doni una explicació de temes que restaven pendents al calaix i que cal que tothom els sàpiga, els jutgi i decideixi, tots i totes som veïns i veïnes del Municipi i tots i totes tenim la responsabilitat de decidir sobre el seu present i el seu futur, principi esencial de la Democràcia i la pau social.

Agraeixo el compromís acceptat per l'equip de govern de treballar pel poble amb transparència i dignitat, tot i que les amenaces de trencar la pau social del Municipi i els judicis de moralitat col.lectius, no representen el saber estar dels veïns i veïnes de Castellví de la Marca.

Agraeixò les respostes, la participació constructiva però no admeto els insults, la demagogia moral, ni les amenaces.

Agraeixo que s'obrin de bat a bat les portes del Consistori per a que els veïns i veïnes de Castellví de la Marca puguin participar en la política del Municipi. Participació activa i dinàmica però amb les explicacions pertinents als dubtes que es poden generar en el funcionament i gestió diària de Castellví de la Marca.

Agraeixo que es millori el Municipi, que s'organitzin i es fagin activitats pels veïns i veïnes; que les Entitats, base constructiva de la Cultura de Castellví de la Marca, tinguin un recolzament ampli des del Consistori i es potenciïn.

Gràcies a la gent que treballa per millorar Castellví de la Marca.

"Vanidad"

La puta vanidad de no escoger un camino, de dejarse caer por el precipicio de la apariencia absurda.Un centro educativo no puede regirse por la vanidad y la desconfianza. No puede valerse de la ruptura ni de la utilización de otros para dar mensajes. Cuando la vanidad afecta a los discentes la cosa no es que sea grave, es gravísimo. Los docentes somos profesionales adaptables a las realidades en el aula (o así debería ser), pero en un centro educativo no cabe la posibilidad que por la vanidad de alguien sufran las consecuencias los discentes.

Cabe decir, si es políticamente incorrecto me la suda, que deberíamos luchar, trabajar y vencer nuestras vanidades.
Piensa en tus alumnos y para ellos, te debes a tu profesión y profesionalidad.

Quid dicit me?

Mestres

Els mestres patim un descredit a nivell social prou conegut i reconegut. La veritat no m'extranya. Cada dia tinc més clar que hi ha dos tipus de mestres:

- Els que treballen per als infants.
- Els que treballen per agradar als pares.

Els primers es centren en ensenyar als infants els continguts que després els serviràn per a entendre el món que els envolta, per a ser futures persones crítiques i constructives. Mestres que es centren en analitzar a l'infant, entendre les seves carèncias d'aprenentatge i en posar-hi solució. Aquest tipus de mestre treballa en el silenci de no vendre la seva feina, en el silenci de no posar-se medalles aixafant la feina dels altres. Són mestres que deixen la seva impronta en els infants, infants que quan siguin adults recordaran amb tendresa i comprensió la feina del seu mestre. Moltes vegades són mestres criticats pels mateixos mestres perque parlen de pedagogia i no dels rumors i xafarderies, són mestres que escolten (saben escoltar) i ensenyen perquè saben aprendre.

El segon tipus de mestre, per desgràcia, és el més abundant en el nostre sistema educatiu. Treballa per agradar als pares, dediquen hores curriculars a decorar passadisos o a omplir blogs sense continguts pedagògics com si fos una competició per a veure qui els omple més. Aquests mestres són insegurs, necessiten fer veure que ho controlen tot, s'excusen en la crítica no constructiva per a justificar la seva feina i si els parles a nivell pedagògic es perden, es tanquen en banda i, molts cops, necessiten cridar per a imposar-se. Aquest tipus de mestre enganya als pares i sistematiza l'aprenentatge amb producció de fitxes, fitxes que els infants reprodueixen sense entendre què estan fent i perquè. Són mestres asidus a posar-se medalles, criticant als companys i amb deliris de grandesa. Grandesa que mostra, en el fons, les seves carències. Són mestres que tenen por als pares perque no saben parlar a nivell pedagogic. Són mestres que no respecten als qui els envolten i després pretenén, mitjançant l'opressió, inculcar el respecte als seus alumnes.

No és el mateix SER mestre que FER de mestre.

El més trist de tot plegat és que el nivell del nostre sistema educatiu cau en picat i el prestigi del mestre com a professional de l'educació l'acompanya.

Jo vull bons professionals de l'educació al meu voltant.

SIempre bebemos más cerveza de la que podemos pagar

Torno de vacances amb la sensació de no haver-ne tingut. Han passat els dies com si d'un somni es tractés. Dies que no diuen res, dies menjats a mossegades i carregats de sospirs aguts. He marxat a Lisboa, ciutat bonica i poc conservada, llàstima és una gran ciutat! Però aixeques la vista i veus el què hi ha en totes les ciutats, especulació, pobresa, pisos i cases buides i abandonades. Marxes i t'adonés que canvien els decorats però el trencaclosques social és semblant, PUTA CRISI s'excusen les disculpes. Després 15 dies a Bulgaria, suposadament amb una agència alternativa i en ma vida he fet tan de turista com en aquest viatge. Gràcies Tuareg per vendre'm un viatge amb mentides. Tot val per vendre? es veu que sí! Total que nunca mais viatjo amb aquesta agència!! M'han cobrat un ou i mig per anar a menjar a llocs turístics que, existint aqui a casa nostra, no hi he anat mai!
M'enporto una mirada de turista famolenc d'imatges boniques per ensenyar als amics després de dinar. M'he perdut (a Bulgària) barrejar-me amb la gent d'apeu, amb la gent real. Hi tornaré, pel meu compte, però hi tornaré!

El que Castellví de la Marca ha perdut

Al poble on jo visc hi ha una església. És una església romànica amb vàries remodelacions al llarg del temps i els segles. Ara però, la desídia d'un propietari privat que no ha complert la seva paraula de remodelació i el poc afany de l'Administracció en fer-hi intervencions de millora, ens han portat a perdre un tret d'identitat del Municipi.

Entenc que hi hagi gent que pugui pensar que només són quatre pedres.

Però poques vegades les pedres poden representar el fer d'un poble: la seva tradició i el seu passat. Sembla mentida que a 30 minuts de Barcelona, una església romànica del S.XI estigui deixant-se caure.

Un Municipi no pot abandonar el seu Patrimoni. Un Municipi ha d'intervenir quan el propietari no compleix. Un Municipi ha d'intervenir amb Acció Directa, és a dir, arreglant el Patrimoni abans que caigui car que sigui propietat privada. El Patrimoni Arquitectònic i històric és de tots i totes.


Que trist que 300 anys de la nostra història se'n vagin a pendre vent!


Troba les set diferències:

Prejudicis

Tot el dit està molt bé, cal posar-ho en pràctica. Quants de nosaltres anem a algú i li preguntem: per què has actuat així o què et passa o què en penses...? Ben pocs, és més fàcil jutjar als altres i etiquetar-los. Si en etiquetem i ens jutgem sense preguntar, com pretenem no etiquetar i jutjar als infants? El més perillós no és el judici o l'etiqueta sinó l'actitud que mostrem a l'infant o a l'adult amb el prejudici que formem d'ell/a.
És fàcil dir: No etiquetem!!
És difícil no fer-ho. Cal veure les coses amb distància i preguntant abans que jutjant. Tot té un per què. A voltes és millor preguntar i actuar en conseqüència.

Qui no s'ha quedat mai a dinar a l'escola i mentre es menja no es posa a parir a un o a l'altre sense que estigui al davant?? Quants hem anat a pregunar-li per què ha actuat així?
No siguem hipòcrites! Els rumors, les enveges, les etiquetes, les xafarderies destrueixen les escoles.

P/D: ara ja sabeu perque passo de quedar-me a dinar a l'escola!

Tornem-hi

En el món de l'educació hi ha una cosa que és imprescindible i és assumir les responsabilitats, actuar i ser conseqüent, evitar conflictes no és la solució. S'ha d'afrontar les coses tal i com venen i cercar solucions. Cercar solucions, analitzar-les amb totes les seves conseqüències. Ensenyar, educar, equivocar-se i aprendre, sense oblidar mai la pròpia intuició.

Diàleg, solucionar conflictes, aprendre, ensenyar, programar, avaluar, atuoavaluar-se, lluitar, comprendre, entendre, respectar... ser lliure!